castillo de Disney en Orlando

Que les empreses no facin com Disney!

Si hem aconseguit una marca de prestigi, amb un producte que està ben acceptat, sigui al sector que sigui, no ens equivoquem pensant que tenim la “gallina dels ous d’or” i que els clients són estúpids.

Segur que l’èxit haurà arribat de la feina ben feta, de pensar, realitzar estudis previs, conèixer el target, comunicar correctament als mitjans oportuns i treballar uns materials, suports i serveis adequats.

Però llavors no pensem que podem eliminar tots aquests passos en una variant d’aquest producte perquè “ja ens coneixen i saben de la nostra qualitat”, perquè si realment no està a la mateixa alçada… no només fracassarà el nou producte, sinó que perjudicarà la marca en general.

Quan parlem de producció no fem com Disney

La comparativa la poso amb Disney i les compres de les marques Star Wars i Marvel.

Disney ha començat a produir sense descans diferents spin off, nous “universos”, ha rescatat personatges en teoria morts, o ha realitzat noves trilogies que han deixat els seguidors… tristos… molestos, enfadats amb la marca i farts d’ella.

L’última trilogia de Star Wars, l’spin off de Boba Feth, l’spin off de Locky (germà de Thor), Visió i Estrella Escarlata o les anomenades “històries de Star Wars”, (salvant la de Roge one)… el resultat són una bona entrada de diners però també el desconcert i cansament del públic a la marca, i la pèrdua de credibilitat de les franquícies.

La recerca de diners i solucions ràpides, saltant-se els passos correctes basant tot l’èxit en la reputació de la marca existent, poden portar a una entrada de beneficis importants en un primer terme, però segur que portarà problemes en poc temps. A partir d’això, només hi ha dues sortides, repensar-ho, tranquil·litzar-se i tornar al camí correcte, o seguir amb una “patada cap endavant” i esperar que vingui algú amb una millor proposta i ens avanci. Però aleshores el poder de reacció i solució serà complex.

Joan Domènech – CEO d’Agència Boxcom

mujer del futuro con gafas de realidad virtual

El metavers, l’evolució d’Internet

Darrerament no hem parat de sentir a parlar arreu del Metavers com a l’evolució d’internet. Especialment des de que Mark Zuckerberg va decidir canviar el nom de Facebook per Meta. I es que són moltes les plataformes que estan apostant fort per per aquest concepte de món virtual, encapçalades per Facebook, Google, Nvidia o Microsoft. Però, què és realment això del metavers?

El metavers és un món virtual al qual ens podrem connectar mitjançant uns dispositius que ens faran creure ben bé que hi som dins i on podrem interactuar amb tots els elements que hi apareguin. Heu vist la pel·lícula “The Surrogates” del mític Bruce Willis? Doncs si l’heu vist cal dir que s’acosta força a la idea del metavers que ens presenta Facebook. El cinema i la literatura ja fa uns anys que flirtegen amb aquesta idea que avui comença a prendre veritable forma.

De fet els móns virtuals no són quelcom nou, dins el sector dels videojocs en podem trobar molts. Però la gran diferència és que als videojocs ens plantegen móns de fantasia, on et pots crear un avatar o personatge i viure aventures de tot tipus a través de l’ordinador, i el metavers el que planteja és una mena de realitat alternativa. Un espai on podem fer les mateixes coses que fem avui fora de casa, però sense moure’ns de l’habitació.

El metavers és doncs un món virtual en el que podem interactuar i que ha estat creat per a assemblar-se al màxim a la nostra realitat externa i al qual podrem accedir a través de realitat virtual i realitat augmentada. Un univers paral·lel que es contempla pugui ser completament immersiu a través d’unes ulleres de realitat virtual, semblants a les actuals, i uns sensors per a registrar els nostres moviments que permetin al nostre avatar fer exactament el què estiguem fent. Fins i tot es preveu que aquests sensors puguin detectar les nostres expressions facials per a que el nostre avatar pugui recrear-nos amb la màxima fidelitat.

Què ens permet aquesta evolució?

El metavers també vol permetre’ns una total llibertat de creació. Què vol dir això? Doncs que ens permetrà poder recrear el nostre avatar amb la màxima exactitud el nostre físic o bé crear-ne un de ben diferent al nostre gust (fer-nos més alts, més guapos, amb els ulls verds o el cabell rosa si volem). I on també podrem recrear els espais (oficina, habitacions, sala de reunions, etc…) com millor ens sembli. A gust del consumidor.

De moment el metavers és un concepte. Tot just les principals plataformes que hi estan treballant com Facebook estan creant els primers conceptes i infraestructures que ens portin a un futur on hi hagi dispositius que ens permetin arribar a ell. Encara queda molt per saber si es tractarà del proper gran salt evolutiu d’internet o es quedarà en res.
De tota manera, es pensa ja en un bon grapat d’oportunitats que ens pot oferir el metavers… Com reunions de treball on tots els participants compartiran una mateixa oficina virtual connectant-se des de casa seva, sense haver de preocupar-nos si ens hem maquillat, si anem en pijama o anem despentinats, ja que el que veurà la resta de persones serà el nostre avatar tal qual nosaltres l’haguem dissenyat.

Però podrà anar més enllà… Es podran crear negocis al metavers, com botigues virtuals o fins i tot tenir una economia propia amb algun tipus de moneda virtual que poguessim comprar amb els nostres diners reals. I més i tot, poder tenir contacte amb persones que físicament estan lluny d’una manera més propera i realista, anar a concerts, sortir de compres o treballar. Les opcions… il·limitades. En concret, si la creació del metavers segueix el seu curs, es preveu que el 50% de les nostres activitats es desenvoluparan en l’entorn del metavers al 2025.

I evidentment, la publicitat no en quedarà al marge. És un nínxol amb un gran atractiu per a les principals marques, especialment de moda. Nike, Zara o Gucci ja s’estan posicionant en aquest nou món on hi veuen un gran potencial d’oportunitats. De fet, el 70% de les grans marques tindran presència en el metavers en els propers 5 anys.
Però de moment el metavers és un full en blanc per escriure. Veurem si Facebook s’imposa com a metavers davant la resta de plataformes que també presentaran les seves propostes i si aconseguix fer-lo accessible per tothom. Perquè el seu èxit dependrà precisament d’això, de que tothom en poguem gaudir-hi.