Des de la fundació de Facebook l’any 2004, l’empresa de Mark Zuckerberg ha anat adquirint més poder fins a convertir-se en un líder del sector de les comunicacions. L’any 2011 la corporació va comprar Messenger, una operació que va completar-se posteriorment amb l’adquisició d’Instagram i WhatsApp els anys 2012 i 2014, respectivament. Avui dia l’estratègia de negoci de l’organització depèn de conquerir nous terrenys que se situen més enllà de les xarxes socials.
Durant els nous primers mesos de l’any passat, la companyia va facturar 84.444 milions de dòlars. Aquest marge de benefici suposa un 36% menys respecte els guanys que va tenir en el mateix lapse de temps l’any 2021. Avui dia, la via principal d’ingressos procedeix del nombre d’usuaris actius a Facebook. La plataforma social consisteix en un mercat d’atenció, de manera que com més usuaris s’hi involucrin, més valor obtindrà a ulls dels especialistes en màrqueting i publicitat per a dipositar-hi les seves campanyes. L’empresa també monetitza arbitrant el trànsit adquirit a través de les seves aplicacions que després revèn al seu mercat publicitari.
Originàriament, la missió del mitjà social era “donar a les persones el poder de construir una comunitat i unir el món”. Facebook és el principal producte de Meta. En aquest sentit, l’empresa es dedica a millorar el seu servei estrella a través de característiques addicionals, campanyes de marca i nous dissenys per a elaborar productes que resultin atractius per a les generacions més joves. Aquest últim punt cada cop té més pes pel fet que l’edat mitjana dels usuaris se situa a la franja que va des dels 56 als 70 anys.
Aquest programa va dirigit a micropyme, petita empresa, o a autònoms, que disposin del test de maduresa digital i compleixin els requisits que sol·liciten.
Els beneficiaris rebran un ajut econòmic en funció de la seva mida, mesurada segons el nombre d’empleats. Les ajudes seran gestionades per l’entitat pública empresarial Red. Es, adscrita al Ministeri d’afers econòmics i de transformació digital.
La visió corporativa de Facebook es va anar difuminant a mesura que adquiria altres plataformes socials. El canvi de nom a Meta l’any 2021 es va traduir també en una nova missió que es basa en “ajudar a donar vida al metavers”. Dos mesos després, la companyia debutava amb el seu projecte de xarxa social de realitat virtual Horizon Worlds. Paral·lelament al llançament de l’aplicació, l’empresa obria el camí cap als actius digitals de les criptomonedes.
El maig de l’any passat Meta va presentar cinc sol·licituds de marca per a crear una plataforma de processament de pagaments amb suport per a criptomonedes anomenada Meta Pay. El mes d’octubre del mateix any l’organització anunciava una col·laboració amb Microsoft per a portar un seguit de productes de Microsoft Office 365 a la plataforma de realitat virtual de Meta. L’objectiu era convèncer a les empreses perquè treballessin en els seus entorns virtuals. Les passes del gegant de les comunicacions per a conquerir aquest sector van començar amb la posada en marxa de Meta Horizon Workrooms, concebut per a interactuar amb companys de feina, elaborar pluges d’idees o compartir presentacions en un espai virtual.
Actualment, la majoria dels esforços de l’empresa se centren a desenvolupar tota la cadena de subministrament per al metavers, és a dir, el hardware, el sistema operatiu, el navegador i la seva relació amb el mercat. Durant els nous primers mesos del 2022, Reality Labs, el laboratori de Meta que experimenta amb la realitat virtual i la realitat augmentada, va protagonitzar inversions gegants. Donat que aquesta acció no comporta un retorn, alguns experts reclamen a Zuckerberg que abandoni la cursa de fons per al metavers. Mentrestant, la companyia opta per llençar al mercat productes que pretenen acostar-se a aquest paradigma, com per exemple les ulleres de realitat mixta de gamma alta, Meta Quest Pro, o la versió del popular videojoc Among Us en realitat virtual. Del posicionament de Zuckerberg es desprèn la certesa que l’aposta pel metavers generarà beneficis a llarg termini.
Tot i que de manera oficial Meta té aquest camp com a prioritat, hi ha investigacions periodístiques que revelen també una ingerència de Facebook, producte de Meta, en l’àmbit sanitari. Una investigació recent de The Markup demostra com l’empresa ha utilitzat les cookies per a reencaminar dades confidencials de pacients als seus propis servidors. Entre la informació recopilada es troben prescripcions mèdiques, cites i malalties. Sota el nom de Meta Pixel, la companyia va rastrejar els llocs web de 33 dels 100 hospitals més prestigiosos dels Estats Units. Tot i que de moment Meta no ha manifestat cap intenció d’associar-se amb cap centre de salut, el gegant ja està experimentant dins d’aquest camp per tal d’augmentar la seva rendibilitat.