En finalitzar una reunió relativament curta en un banc amb un nou assessor, on em presenta la seva cartera de propostes, em lliura la seva targeta de visita, intercanvio la meva i ens acomiadem.

És després, ja en el despatx, quan em poso a introduir les dades de la persona en la meva base de dades, que m’adono del seu e-mail. Com és lògic, després del @ està el nom del banc i el “punt” corresponent, però el que em sorprèn és el nom de la persona… És una sèrie de números!

Per tant, el meu assessor és un número per a l’empresa?

Per a mi no hauria de ser més que un número? ”Una mica més”?

Em poso a pensar en les campanyes de publicitat del banc… Gent somrient, amb i sense prescriptores famosos, mirant a càmera, buscant complicitat i proximitat.

Les seves campanyes offline, amb cartells amb gent feliç per tot el banc i els aparadors, amb els quals volen que m’identifiqui, ja sigui per vestuari, edat, amistats… Tot això ho trenquen presentant-me un assessor com un número . Sense personalitat, sense diferenciació, sense ànima pròpia.

Em fa recordar una mica (regirant en la memòria amb certa “mala llet”) el llibre de George Orwell “1984”, on els treballadors simplement segueixen les directrius de l’empresa i si falla un, ve un altre igual a fer exactament el mateix.

Però aquest llarg plantejament em fa pensar que…

Tot l’esforç que fa aquest banc a presentar-me uns valors, els perd per no pensar en les “vies secundàries” amb les quals jo rebo la comunicació.

“Comunicació” és tota l’empresa i tots els seus departaments.

Parlant ja a nivell global, les empreses han de saber valorar totes les vies amb les quals pot comunicar-se. No és suficient dir que som ecològics si després veus a un treballador de l’empresa que tira un paper al terra.

No podem dir que “som els teus amics i parla quan vulguis amb nosaltres”, si no et donen cap telèfon de contacte, ni un “xat” en directe i t’has de resignar amb els famosos “tiquets” de torn… No podem publicitar un valor si després un altre departament de la pròpia empresa (per petit que sigui) no el compleix.

No es tracta de pensar en gran, ni tampoc en el popular i ja gastat “global” o “360º”, (ja cansa …). Es tracta d’analitzar els petits detalls per tal que vagin en favor dels valors de l’empresa i el que vol transmetre.

Tant sigui publicitàriament com internament, en el fons, tot s’acaba convertint en sensacions i valors a transmetre a l’usuari i per tant, en publicitat i comunicació.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *