Author: boxcom

Des de la fundació de Facebook l’any 2004, l’empresa de Mark Zuckerberg ha anat adquirint més poder fins a convertir-se en un líder del sector de les comunicacions. L’any 2011 la corporació va comprar Messenger, una operació que va completar-se posteriorment amb l’adquisició d’Instagram i WhatsApp els anys 2012 i 2014, respectivament. Avui dia l’estratègia de negoci de l’organització depèn de conquerir nous terrenys que se situen més enllà de les xarxes socials.

Durant els nous primers mesos de l’any passat, la companyia va facturar 84.444 milions de dòlars. Aquest marge de benefici suposa un 36% menys respecte els guanys que va tenir en el mateix lapse de temps l’any 2021. Avui dia, la via principal d’ingressos procedeix del nombre d’usuaris actius a Facebook. La plataforma social consisteix en un mercat d’atenció, de manera que com més usuaris s’hi involucrin, més valor obtindrà a ulls dels especialistes en màrqueting i publicitat per a dipositar-hi les seves campanyes. L’empresa també monetitza arbitrant el trànsit adquirit a través de les seves aplicacions que després revèn al seu mercat publicitari.

Originàriament, la missió del mitjà social era “donar a les persones el poder de construir una comunitat i unir el món”. Facebook és el principal producte de Meta. En aquest sentit, l’empresa es dedica a millorar el seu servei estrella a través de característiques addicionals, campanyes de marca i nous dissenys per a elaborar productes que resultin atractius per a les generacions més joves. Aquest últim punt cada cop té més pes pel fet que l’edat mitjana dels usuaris se situa a la franja que va des dels 56 als 70 anys.

La visió corporativa de Facebook es va anar difuminant a mesura que adquiria altres plataformes socials. El canvi de nom a Meta l’any 2021 es va traduir també en una nova missió que es basa en “ajudar a donar vida al metavers”. Dos mesos després, la companyia debutava amb el seu projecte de xarxa social de realitat virtual Horizon Worlds. Paral·lelament al llançament de l’aplicació, l’empresa obria el camí cap als actius digitals de les criptomonedes.

El maig de l’any passat Meta va presentar cinc sol·licituds de marca per a crear una plataforma de processament de pagaments amb suport per a criptomonedes anomenada Meta Pay. El mes d’octubre del mateix any l’organització anunciava una col·laboració amb Microsoft per a portar un seguit de productes de Microsoft Office 365 a la plataforma de realitat virtual de Meta. L’objectiu era convèncer a les empreses perquè treballessin en els seus entorns virtuals. Les passes del gegant de les comunicacions per a conquerir aquest sector van començar amb la posada en marxa de Meta Horizon Workrooms, concebut per a interactuar amb companys de feina, elaborar pluges d’idees o compartir presentacions en un espai virtual.

Actualment, la majoria dels esforços de l’empresa se centren a desenvolupar tota la cadena de subministrament per al metavers, és a dir, el hardware, el sistema operatiu, el navegador i la seva relació amb el mercat. Durant els nous primers mesos del 2022, Reality Labs, el laboratori de Meta que experimenta amb la realitat virtual i la realitat augmentada, va protagonitzar inversions gegants. Donat que aquesta acció no comporta un retorn, alguns experts reclamen a Zuckerberg que abandoni la cursa de fons per al metavers. Mentrestant, la companyia opta per llençar al mercat productes que pretenen acostar-se a aquest paradigma, com per exemple les ulleres de realitat mixta de gamma alta, Meta Quest Pro, o la versió del popular videojoc Among Us en realitat virtual. Del posicionament de Zuckerberg es desprèn la certesa que l’aposta pel metavers generarà beneficis a llarg termini.

Tot i que de manera oficial Meta té aquest camp com a prioritat, hi ha investigacions periodístiques que revelen també una ingerència de Facebook, producte de Meta, en l’àmbit sanitari. Una investigació recent de The Markup demostra com l’empresa ha utilitzat les cookies per a reencaminar dades confidencials de pacients als seus propis servidors. Entre la informació recopilada es troben prescripcions mèdiques, cites i malalties. Sota el nom de Meta Pixel, la companyia va rastrejar els llocs web de 33 dels 100 hospitals més prestigiosos dels Estats Units. Tot i que de moment Meta no ha manifestat cap intenció d’associar-se amb cap centre de salut, el gegant ja està experimentant dins d’aquest camp per tal d’augmentar la seva rendibilitat.

Les xarxes socials són espais en línia que es troben en un canvi constant. El ritme accelerat que impera en aquestes plataformes a vegades pot resultar fins i tot aclaparador. De totes maneres, sovint es donen uns patrons que podem observar en un temps sostingut. En aquest article us mostrem les tendències principals que definiran el panorama social durant el 2023.

A hores d’ara, tothom ha sentit a parlar de TikTok o de la funció de Reels a Instagram. Els vídeos verticals i breus estan conquerint el terreny en els mitjans socials, i és previsible que ho continuïn fent al llarg d’aquest any. L’anomenat contingut vertical guanyarà pes per sobre dels formats estàtics i, sobretot, destacarà per ser autèntic, creatiu, allunyat de filtres i proper a les tendències socials del moment. Aquesta preferència en el consum ha sigut captada per les plataformes socials dominants i l’han intentat aglutinar entre les seves funcionalitats. Un exemple és la funció dels Shorts a YouTube. De la mateixa manera, les marques estan generant molt contingut vertical per tal de fidelitzar el públic jove.

La demanda de contingut generat per l’usuari (en anglès user-generated content) per part de les marques és una tendència cada cop més freqüent. Aquest tipus de publicacions poden ser creativitats elaborades per usuaris corrents. D’aquesta manera, les empreses reutilitzen el contingut generat pel públic sobre les seves marques o sector per generar-ne de propi. Les creacions acostumen a basar-se en testimonis, ressenyes o comentaris positius cap a la marca. Aquesta línia de publicacions crea un sentiment de confiança i credibilitat entre el públic potencial. Amb aquestes accions promouen la predisposició de compra de futurs clients, una actitud que cada cop més s’està gestant des de les xarxes socials.

La intimitat i l’exclusivitat són també elements que estan irrompent amb força al panorama social. Les marques que no tenen tant d’interès en el creixement social estan apostant per crear comunitats a plataformes més personalitzades com ara Telegram, Discord o Slack. La seva presència en aquestes plataformes, promou un ambient distès i facilita una relació més propera entre les marques i els clients. La sobresaturació de comentaris a les principals xarxes socials és un fenomen que ha empès les marques a incorporar-se en aquests espais. D’aquesta manera poden atendre els suggeriments o dubtes dels clients que en situacions poden passar desapercebuts en les xarxes socials majoritàries.

Pel que fa a xarxes socials individuals, la plataforma dedicada a l’àmbit laboral LinkedIn està evolucionant cap a la integració de continguts personals. Els algorismes interns estan visibilitzant publicacions que tenen a veure amb reflexions i experiències personals. Hi ha autors que atribueixen la nova estratègia en el posicionament a l’esclat de la pandèmia i al consegüent desdibuixament entre la vida professional i personal. El canvi progressiu de to està dirigint la xarxa social cap a una perspectiva més humana de l’entorn laboral.

Twitter és el mitjà social que incorpora més novetats arran de la compra de la plataforma per part d’Elon Musk. Durant els darrers dies del 2022 ha aparegut automàticament la quantitat de visualitzacions que rep cada tuit. A més, la nova funcionalitat del cercle social de Twitter permet compartir tuits amb un nombre seleccionat d’usuaris. Des que Musk dirigeix la xarxa social, l’empresari ha explorat des del seu perfil la possibilitat d’augmentar el nombre màxim de caràcters per tuit o fins i tot limitar l’opció de respondre enquestes als perfils verificats per la plataforma. Tot i que cap d’aquestes dues possibilitats s’ha fet realitat, l’executiu planteja escenaris que eventualment alterarien el funcionament de la xarxa social de manera molt significativa.

D’acord amb una investigació recent de Google, el 40% de les persones que tenen entre 18 i 24 anys fan ús de les xarxes socials com a principal motor de cerca. Les generacions més joves es decanten pels mitjans socials per a buscar informació sobre productes i serveis, en substitució de cercadors web tradicionals com ara Google. Davant d’aquest canvi en el comportament en línia, les marques estan centrant més esforços en el SEO social amb la finalitat de posicionar-se en els primers resultats dels buscadors socials. Per això, la investigació de paraules clau per a afegir al copy és un camp que està adquirint un protagonisme creixent. Segons una anàlisi elaborada per Hootsuite en publicacions de xarxes socials, l’ús de descripcions optimitzades amb paraules clau en comptes de hashtags augmenta l’impacte en un 30% i duplica les interaccions. Per aquest motiu, l’estratègia SEO s’està bolcant amb més intensitat cap al món social media.